La qualitat professional, a més de tècnica, exigeix humanitat i aquesta última ens responsabilitza de la primera. Davant el risc real que la tècnica ens faci insensibles i que atenem la patologia oblidant la persona, ens esforcem especialment en la humanització de tot el nostre quefer i, per aquest motiu, explicitem i accentuem el valor de la humanitat en l’atenció.
La nostra voluntat d’humanitzar col·loca la persona com a nucli referencial i valor no instrumentalitzable. Entenem la nostra atenció com a una trobada humana òptima, no com a un fet merament funcional. Aquesta trobada neix de la cordialitat, de la relació amb la totalitat de l’ésser humà, posa en joc les diferents potencialitats comunicatives i aconsegueix un “nosaltres” pel reconeixement mutu.
Aquesta experiència de trobada intersubjectiva es manifesta en el respecte a la persona assistida, a la seva dignitat, als seus drets, a la seva cultura, als seus valors, a les seves creences i a la seva fe; així com en el tracte i llenguatge humà, en l’atenció personalitzada i la informació propera, i en la disponibilitat i responsabilitat per a la dedicació concreta de cada dia.
Els llenguatges de relació amb els nostres destinataris revesteixen una especial transcendència. És necessari saber-se apropar, donar preferència a l’escolta i pronunciar la paraula oportuna. El bon hospitalari sap parlar i sap callar i, sobre tot, aprèn a escoltar.
L’expressió no verbal és essencial per a la nostra hospitalitat: el llenguatge del rostre, de la mirada i dels gestos. Aquests representen en primera i última instància la comunicació humana.
Creiem, i així ho promovem, que aquestes i totes les actituds i expressions tenen més poder humanitzador si neixen i s’informen per l’amor, que és el millor subsòl que les pot alimentar. La seva manifestació hospitalària és un tarannà positiu i esperançador, bondadós i pacient per assumir i respondre, no sense sacrifici, a les dificultats pròpies del nostre servei.