Fundadors

BENET MENNI

Benet Menni va dedicar tota la seva vida a la humanitat. Si voleu conèixer-lo, si desitgeu saber quin era el seu estil, quin era el tret més excel·lent de la seva aclaparadora personalitat, agafeu una Bíblia, obriu l’Evangeli per les pàgines de Sant Lluc i llegiu:

“Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, (…) un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar.”

Aquest home, aquest bon samarità de l’Evangeli, és el més fidel i ajustat retrat que pugui fer-se de Benet Menni. L’11 de març de 1841 va néixer a Milà (Itàlia), del matrimoni format per Lluís Menni i Lluïsa Figini. Va ser el cinquè de 15 germans. Juntament amb l’humus familiar, que marca la vida de qualsevol home, quatre episodis intervenen en la seva decisió de fer-se germà de Sant Joan de Déu:

Uns exercicis espirituals als 17 anys.

  • Els consells d’un ermità de Milà.
  • La seva pregària diària davant un quadre de la Verge.
  • L’exemple dels Germans de Sant Joan de Déu atenent els soldats ferits que arribaven a l’estació de Milà procedents de Magenta, servei que el mateix Menni va practicar.

El 1860 va ingressar a l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i va canviar el nom d’Àngel Hèrcules, imposat en el seu baptisme, pel de Benet. Va cursar els estudis filosòfics i teològics, primer al Seminari de Lodi i després, al Col·legi Romà (Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma).

Va ser ordenat sacerdot el 1866. Pius IX li va encomanar la complexa missió de restaurar a Espanya l’extingit Ordre Hospitalari, tasca que va iniciar el 1867. Després de la restauració de l’Ordre a Espanya, es va dur a terme, a finals del segle XIX, la restauració del mateix Ordre a Portugal i, a principis del segle XX, a Mèxic. El 31 de maig de 1881 va fundar la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús.

Va ser un home d’una caritat inesgotable i d’excepcionals dots de govern. Quan va morir, a Dinan (França) l’any 1914, havia creat 22 grans Centres, entre asils, hospitals generals i hospitals psiquiàtrics. Les seves restes descansen a la Casa Mare de Ciempozuelos.

El 23 de juny de 1985 va ser declarat beat pel Papa Joan Pau II i el 21 de novembre de 1999 va ser canonitzat, acte pel qual es va reconèixer davant l’Església la seva santedat, que visqué en grau extraordinari.

FUNDADORES

María Josefa Recio i María Angustias Giménez, totes dues joves granadines, van sentir la crida de Déu a lliurar la seva vida a la causa dels pobres i malalts.

Després de diverses peripècies van aconseguir posar-se sota la guia espiritual del P. Menni qui, l’estiu de 1880, des de Ciempozuelos, va fer-los la següent invitació: “Podeu venir, si voleu …”.

I les dues van anar cap allà, després d’una fugida nocturna de Granada. Es van instal·lar a Ciempozuelos i aviat van tenir el lema que sintetitzava les seves exigències ascètiques: pregar, treballar, patir, sofrir, estimar a Déu i callar.

El 31 de maig de 1881 es va iniciar la Congregació i el 30 d’octubre de 1883 moria María Josefa Recio, víctima de la caritat hospitalària. La seva companya va viure 14 anys més i va morir el 1897.

Ambdues, junt amb vuit germanes més, són la cara femenina de l’Hospitalitat: persones compromeses des de la fe en l’alliberament misericordiós de les dones. Amb Benet Menni, van fundar un grup que donava respostes a un sector de la societat que estava desatès: les malaltes mentals.

CONGREGACIÓ A ESPANYA

La Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús va ser fundada a Ciempozuelos-Madrid (Espanya) el 31 de maig de 1881 per Sant Benet Menni, Sacerdot de l’Ordre de Sant Joan de Déu, juntament amb María Josefa Recio i María Angustias Giménez, escollits per Déu per donar resposta a la situació d’abandonament sanitari i d’exclusió social de les dones amb malalties mentals de l’època, unint dos criteris fonamentals: caritat i ciència.

Història de la Província d’Espanya

Província de Palència

En el IX Capítol general celebrat a Ciempozuelos l’octubre de 1946 i presidit per l’aleshores Superiora general, sor Silvestra Ros, es creen les primeres Províncies Canòniques de la Congregació: Sagrat Cor de Jesús, Espanya, amb seu al Govern provincial a Palència; Nuestra Señora de Fátima, Portugal, amb seu a Idanha, i Nuestra Señora de Loreto, Itàlia, amb seu a Viterbo.

La Província del Sagrat Cor de Jesús estava constituïda inicialment per les següents cases: Sanatorio de Màlaga, Asilo de Madrid, Palència, Sant Boi, Santa Àgata, Pamplona, Sanatorio Nuestra Señora de los Ángeles, Burgos, València i Ciudad Lineal –Madrid-, l’actual Clínica San Miguel. La primera Superiora provincial va ser sor Dulce Nombre de Jesús Gironés Arrieta i l’última, sor Mª Fuencisla Martín Martín.

En total, quinze Superiores i Governs provincials han animat la vida i la missió de la Província, que l’any 1982 va passar a anomenar-se Província de Palència, sota la protecció i titularitat del Sagrat Cor de Jesús.

La Delegació de l’Amèrica del Sud va pertànyer a aquesta Província durant la dècada del 1961 al 1971 amb les següents cases: a Colòmbia (Pasto, Bucaramanga, Bogotà i Medellín) i a l’Equador (dues a Quito).

L’any 2016, després de 70 anys, la Província està constituïda per 10 Comunitats, el mateix nombre amb què el qual va començar: Palència, Mondragón, Madrid (Nuestra Señora de los Angeles), Burgos, Betanzos, Elizondo, Pamplona, Santander, Valladolid i Zalla.

Província de Madrid

Al X Capítol general, celebrat a Ciempozuelos l’octubre de 1952, quan la Superiora general era sor Dulce Nombre de Jesús Gironés Arrieta, es va decidir crear una nova Província a Espanya, anomenada Provincia de San José, amb seu del Govern provincial a Madrid, al Sanatorio San Miguel, al carrer Arturo Soria, 204.

Aquesta Província es va construir amb cases que depenien de les Províncies: Sagrado Corazón de Jesús, Ntra. Sra. de Fátima i Ntra. Sra. de Loreto. Així, va quedar constituïda de la següent manera: Ciempozuelos, Màlaga (Sanatorio), Madrid-asilo, Les Corts (Barcelona), Sant Boi de Llobregat (Barcelona), Caldes de Malavella (Girona), Sanatorio Nuestra Señora de los Ángeles (Madrid), València, Màlaga (Clínica) i Sanatorio San Miguel Arcángel (Madrid).

La primera Superiora provincial va ser sor Silvestra Ros Pérez de Óbanos i la darrera, sor María Rosario Iranzo Avelino. Quinze Superiores i Governs provincials han estat els qui han dinamitzat i encoratjat la vida de les germanes i l’Obra hospitalària durant aquests 63 anys.

El 1982, com succeeix a les altres Províncies, se’n canvia el nom pel de Província de Madrid i queda sota la protecció de Sant Josep.

Des de 1989 la seu de la Província estava ubicada al carrer Vaquerías 7-Madrid.

El 2016, any de la creació de la Província d’Espanya, la Província de Madrid estava constituïda per les següents cases: Ciempozuelos, Màlaga, Madrid-Hospital Beata María Ana de Jesús, València, Madrid-San Miguel, Granada, San Cristóbal de la Laguna-Tenerife, Madrid-Comunidad Provincial, Badajoz i Ebibeyín/Bata–Guinea Equatorial.

Província de Barcelona

L’actual Província de Barcelona té el seu origen en la Viceprovíncia Independent, Ntra. Sra. de Montserrat: El 18 de desembre de 1970 es constitueix aquesta viceprovíncia, fruit de la divisió de la Província de Sant Josep (Madrid), que comprèn Catalunya, Aragó i altres països de l’América del Sud. Les cases que l’integraven eren: Asil Sant Rafael; Psiquiàtric de Sant Boi; Residència Psiquiàtrica La Mercè; Centre Psicopedagògic de Caldes; Neuropsiquiàtric de Martorell; Instituto Nacional de Psiquiatría (Bolívia); Hogar Margarita i Centro Psicogeriátrico-Montevideo (Uruguai), i Quinta San Isidro i Clínica San Rafael, ambdues a Mèxic.

Al Capítol viceprovincial, l’agost de 1973, s’acorda sol·licitar al Govern general elevar la Viceprovíncia a la categoria de Província, cosa que se li concedeix el 26 de setembre de 1973 i es manté la denominació de Província Nostra Senyora de Montserrat. Al mateix Capítol, els Centres d’Amèrica del Sud es constitueixen en Delegació dependent de la Província.

La primera Superiora provincial va ser sor Consuelo del Niño Jesús López Calzada i l’última, sor Teresa Íñiguez Echeverría. En total, 8 Superiores i Governs provincials han animat la vida i la missió d’aquesta Província.

El febrer de 2016, la Província de Barcelona, des del punt de vista assistencial, compta amb: L’Hospital Sant Rafael (Barcelona), Benito Menni CASM (Sant Boi de Llobregat), l’Hospital Mare de Déu de la Mercè (Horta, Barcelona), el Centre Psicopedagògic Mare de Déu de Montserrat (Caldes de Malavella, Girona), l’Hospital Sagrat Cor (Martorell) i el Centro Neuropsiquiátrico Nuestra Señora del Carmen (Saragossa). D’aquests Centres depenen tots els dispositius d’assistència comunitària.

LA PROVÍNCIA D’ESPANYA

Del 21 al 27 de novembre de 2015 es va celebrar l’Assemblea d’Avaluació Conjunta de les tres Províncies. En aquesta Assemblea, sor Anabela Carneiro, Superiora general, va presentar els principals acords presos:

“Fer el Decret d’erecció de la nova província, amb data d’1 de gener de 2016 i, conseqüentment, suprimir les províncies de Madrid, Barcelona i Palència, encara que aquesta decisió tindrà efectes jurídics a partir del 24 d’abril d’aquest mateix any 2016.

La Província passa a anomenar-se Província d’Espanya. Està sota l’advocació de Nostra Senyora del Sagrat Cor de Jesús, protectora de la Congregació. La seu es fixa a Madrid, c/ Vaquerías, núm. 7. 28007-Madrid”.